Per segon any consecutiu, els Cantaires del Montgrí actuaven a la cantada del barri escalenc del Camp dels Pilans. Amb una nit propera per cantar havaneres i amb tots els ingredient, es a dir amb cremat inclòs, el grup va anar interpretant un repertori que va fer content al públic assistent, ja que ni va haver per tots els gustos i amb dedicatòria inclosa, com sempre de la ma o mes ben dit de la veu de Miquel Costabella que sol ser el portaveu del grup. Importat va ser també el so, ja que si a la cantada de Riells va fallar, aquí i desprès de portar-lo a fer una revisió al nen de ca l' Abulí, tal i com varen dir els components, va sonar d’allò mes be, dintre les característiques de l’equip. Com sempre la cantada va acabar amb les tradicionals: La bella Lola i el meu avi, la primera seguida amb mocadors per part dels assistents. Resumint el grup va estar a la seva línia ascendent intentant cada vegada anar acoblant mes les veus i la música.